En el marc del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, celebrat aquest 25 de novembre, aquesta jornada busca reflexionar sobre la gravetat de la violència de gènere i promoure accions per erradicar aquesta xacra. La violència contra la dona és un dels temes cabdals de la societat actual, i cada vegada hi ha més veus que s’alcen per posar fi a aquesta problemàtica. Les víctimes són més conscients de la importància de denunciar els seus agressors, i la societat mostra signes de sensibilització envers aquesta realitat. Però, malgrat els avenços, encara queda molt per fer.

L’Institut Andorrà de les Dones, amb les dades limitades de què es disposa, va presentar un informe que evidencia un augment en el nombre de dones que s’atreveixen a demanar ajuda. El 2023, el Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere (SAVVG) va atendre 301 casos, enfront dels 324 de l’any 2022. Aquestes dades reflecteixen una realitat alarmant, tot i que només són comparables amb les recollides en els darrers dos anys, atesa la curta trajectòria de l’entitat.

Tot i la mobilització social i l’augment de recursos per combatre la violència de gènere, aquesta problemàtica continua present en molts àmbits. És crucial recordar que moltes agressions es produeixen en l’entorn proper de les víctimes, però també en contextos festius, com les festes majors, esdeveniments privats o discoteques.

En aquests espais, els punts liles s’erigeixen com un recurs essencial per a les víctimes. Aquests punts, gestionats per la Creu Roja Andorrana, ofereixen informació, suport i eines preventives. En el marc de la jornada que protagonitza el dia d'avui, el director general de l’organització, Jordi Fernàndez, ha explicat a El PERIÒDIC que “no és només un punt d’atenció, també és un punt informatiu i de distribució de tapagots i preservatius”, tot recordant un cas que exemplifica la necessitat d’aquests serveis: “Fa dos estius vam tenir un cas de tres noies a qui els van tirar substàncies als gots de les seves begudes”.

La presència dels punts liles depèn, en gran mesura, de la voluntat de les entitats organitzadores. Fernàndez ha lamentat que "al ser un servei no reglamentat, nosaltres no podem ser-hi presents a tots els llocs si les empreses no ens ho sol·liciten". Aquesta situació reflecteix la falta de priorització que algunes entitats atorguen a la violència de gènere, una problemàtica que també traspassa fronteres. Fernández ha incidit en què "per activar aquest servei, l’administració comunal o l’entitat organitzadora de l’esdeveniment ha de fer la petició".

Les dades corroboren la necessitat d’aquests espais. Durant el segon any d’implementació, la Creu Roja Andorrana va estar present en 20 esdeveniments nocturns i va atendre 36 persones, sis de les quals eren menors d’edat. Precisament, en una entrevista amb aquest mitjà de comunicació, la cap d’Àrea de Polítiques d’Igualtat del SAVVG, Mireia Porras, va destacar la preocupació que hi havia des del servei pel que fa a les víctimes de violència de gènere menors d’edat: "La franja d’edat dels 16 als 20 anys és una que ens preocupa molt perquè són molt joves i ja estan patint violència de gènere", assegurava.

Els protocols d’actuació dels punts liles varien segons l’edat de la víctima, però sempre es busca oferir suport immediat i eficient. En el cas de les menors, la primera acció és contactar amb el servei d’emergència 116; en canvi, per a les adultes, aquest pas pot ser optatiu. Segons ha destacat el director general de l'entitat, la Creu Roja disposa d'equips interdisciplinaris formats per professionals sanitaris, treballadors socials i voluntaris per oferir una atenció integral a les víctimes.

A més, Fernàndez ha subratllat la importància d’aquesta feina prèvia: "In situ tenim equips formats per una persona sanitària, normalment una infermera, i una persona amb perfil social, com una educadora social. Sovint també comptem amb voluntaris que acompanyen aquests professionals". Aquesta coordinació resulta clau per ajudar les víctimes a superar les seves pors i dubtes, inclosa la decisió de denunciar.

Els punts liles s’erigeixen com un recurs essencial per a les víctimes.

Coordinació entre entitats, una peça clau

Per altra banda, la presidenta de l’Institut Andorrà de les Dones, Montserrat Ronchera, ha detallat a aquest mitjà de comunicació la importància d’una coordinació eficaç entre les diferents entitats: "Des de l’IAD ens assegurem que la coordinació amb les diferents entitats que poden activar els protocols sigui la més correcta possible. Aquest procés ens permet garantir que tot funcioni amb celeritat i eficiència".

Malgrat les mancances que encara existeixen, cal posar en valor els avenços aconseguits. La recopilació de dades en els darrers anys ofereix una fotografia més clara de la realitat de la violència de gènere al país, i això pot ser un punt de suport per a les víctimes que dubten si fer el pas o no. Amb l’esforç conjunt de la societat, les institucions i les entitats, podem avançar cap a un futur on la violència contra la dona sigui un record del passat. És responsabilitat de tothom, especialment en aquest Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, sumar esforços per construir una societat lliure de violència, en què totes les dones puguin viure sense por i amb plena dignitat.